Ruta de la Coca i la Llonganissa

Una ruta dolça i salada

Mengem els aliments seguint un ordre generalment acceptat. Admetem com a correctes unes determinades pautes i seqüències. En un àpat, servim les amanides i els vegetals als entrants, mentre que peixos i carns solen constituir els plats forts. Tot plegat compartint una nominació genèrica de plats salats, doncs entenem que les menges dolces es reserven per a les postres, per al llevant de taula. En temes de gust, però, res no és blanc o negre en termes absoluts, ni cap norma és dogma diví.

Cuineres i cuiners de renom de la cuina contemporània, sense anar més lluny, presenten seductores propostes dolces a l’hora dels aperitius, salses de fruits ben reduïts o carns suculentes de crostes ben caramel·litzades. Combinacions enginyoses, tècniques adaptades, sabors nous i, a voltes, ben nostrats. Perquè si pouem en els receptaris de cuina catalana, ensopeguem amb multitud de plats en què el salat i el dolç hi són plegats, en harmoniós contrast. Pa i raïm, albergínies amb sucre, bacallà amb panses i pinyons, gambes amb xocolata, ànec amb cireres, conill amb prunes, vedella amb peres, són alguns dels molts exemples d’aquesta concomitància natural d’ingredients dolços i salats a la cuina catalana.

Qui diu cuina diu embotits. Pot molt ben ser que persones d’altres cultures vegin la botifarra dolça, típica de l’Empordà, com una menja exòtica. De tal manera com pot semblar-ho aquesta parella de vida feliç que és la coca i la llonganissa. A la gent d’Osona, en general, i del Lluçanès, en particular, la coca i llonganissa juntes són bocatto di cardinale.  

D’aquí ve que Prats n’hagi fet estendard i sigui el cap i casal de la coca i la llonganissa. La coca pot ser de forner, de pasta de pa, just amb sucre pel damunt, ras i curt, o amb un raig d’anís que la regui. O pot ser abrioxada, amb escampall de pinyons i fruites confitades; o pot ser, encara, de pasta fullada, tant se val. La llonganissa es pot inspirar en l’estil de pagès, més magra que grassa i amb un agradós regust de ranci de rebost fosc, o es pot decantar pel model artesà, de pasta ben trinxada, curat breu i textura més somalla. Tantes coques com forners i pastissers hi ha a Prats; tantes llonganisses com cansaladers. Trieu, remeneu, tasteu i no us estigueu mai de jugar amb les coses del menjar. Prats de Lluçanès ofereix una ruta única: la de la coca i la llonganissa. Que feu camins de gust.

Pep Palau, gastrònom.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix

Menú

Inici

El municipi

Turisme

Comerç

L'Ajuntament

Regidories

Serveis

Consistori virtual

Actualitat