Ruta de les Viles Cremades
 
Les Viles cremades 1714 són una vintena de poblacions catalanes que durant la guerra van patir pràctiques de terrorisme militar per part de les tropes borbòniques. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils per atemorir la població i estendre la pedagogia del terror van ser pràctiques habituals.

A Catalunya, en total van ser cremades una vintena de viles i les comarques més afectades per aquesta ordre van ser Osona, el Bages, l’Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, la Selva i el Vallès Occidental.

Les poblacions considerades històricament viles cremades són: Arbúcies, Caldes de Montbui, Castellterçol, Esparreguera, Espinelves, Manresa, Monistrol de Montserrat, Oristà, Peramola, La Pobla de Claramunt, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Teià, Terrassa, Torelló, Viladrau i Vilassar de Dalt.

 


La vila de Prats de Lluçanès, capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès, és el principal nucli de població de la zona. S’hi conserven diferents edificacions barroques, que són testimonis vius del període de la Guerra de Successió. El principal edifici barroc de la vila és l’església parroquial de Sant Vicenç. Hi destaquen també les esglésies de Sant Sebastià, Santa Eulàlia de Pardines (fora del nucli) i Cal Bernat, una de les poques cases que es va escapar dels dos incendis provocats l’any 1714.

Durant els segles XVII i XVIII moltes de les esglésies romàniques del Lluçanès es van ampliar o construir de nou, seguint l’estil arquitectònic de l’època, el barroc, i posteriorment, el neoclassicisme. Entre les esglésies d’aquest període, les més interessants són la de Sant Boi de Lluçanès, la de Santa Maria d’Olost, de grans dimensions i dos campanars, i la de Sant Bartomeu del Grau.

 


Fets 1714

 

Ruta de les Viles Cremades 1714 a Prats de Lluçanès

A primers del 1714, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V (quinzenades). A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d’altres nuclis de l’entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.

Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població. L’1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.

 

Podeu veure el mapa d'aquesta ruta aquí o bé descarregar-vos l'aplicació per a smartphones aquí

 

Comparteix

app municipal

Recordeu que teniu a la vostra disposició l'app gratuïta de Prats de Lluçanès per a telèfons mòbils i tauletes digitals en sistema IOS i Android.

Descarregueu-vos-la i estigueu al dia de tota la programació i informació del nostre poble!